Mandíbula afilada
jueves, 3 de marzo de 2016
Portada
Hola, soc en Víctor Torres de 3rC, i aquest és el meu blog sobre el llibre de "Mandíbula afilada". He triat aquest llibre ja que nomes pel títol m'havia cridat l'atenció. En aquest blog parlarem sobre la biografia de l'autor, l'argument del llibre, sobre els personatges, l'espai i el temps i tambe sobre la meva opinió. Esper que vos agradi molt!!
Biografia de l'autor
Carles Arberola va ser titulat a l'escola superior d'art dramàtic i dança de València als anys 1983-1986. Cap als anys 80 treballa com actor en diferents companyies valencianes a la volta que dona classes en escoles municipals de teatre. A l'any 1989 comença a simultaniejar amb l'escritura, la direcció i l'interpretació. En aquesta etapa que abarca els anys 90, va estrenar 14 comèdies, de les quals va dirigir 13 i va interpretar 6. Al 1994 crea la companyia Albena Teatre, de la qual és director.
En 1999 comença unaltre etapa, en la que arriba el reconeixement i l'èxit conjunt de crítica i públic, amb l'estrena de "Besos", Arberola alcança la projecció nacional i obté el gran èxit en Madrid i Barcelona.
A més dels premis, galardons i reconeixement, l'èxit teatral l'ha dut a desarrollar en els últims anys una intensa carrera televisiva.
En 2003 va recibir el Porrot d'Honor de les Lletres valencianes de Silla per el conjunt de les seves obres.
Argument
En Joan es troba a ca seva quan de repent sona el timbre, va a obrir la porta i es troba a Laura, una íntima amiga seva de l'adolescencia, que porta a mà una botella de vi cara. Ell la convida a passar i a continuació serveix dos copes de vi per als dos. Laura i Joan començen a xerrar dels quadres que ell pinta, quan ella observa una foto de quan eren més petits. Després d'una estona de xerrar, Laura li menciona a Joan que se casarà amb Guzmán però que estava enamorada de unaltre persona. Joan quan escolta aixo es posa a discutir amb ella degut a que està certament gelós, però finalment Laura li diu que aquella altra persona és ell. Joan incapaç de creure en lo que li acaba de dir, segueix discutint amb ella, hasta que finalment ho creu i li diu que ell també l'estima. A continuació tots dos començen a fer plans de futur i acaben anant-se al llit junts. De cop i volta sona el timbre i Joan s'adona de que tot aixó havia estat un somni. Quan va obrir la porta perqué la Laura passés, tot comença a passar a l'inrevés del somni. La Laura portava un cartró barat de Don Simón, Quan parlen dels quadres ella li diu que no són molt bonics i quan ell li mostra la foto de quan eren més petits, ella l'usa de tovalló. Després ella treu el tema de que es va a casar amb Guzmán, i ell, ingénuament, comença a parlar-li de que ell en veritat ja sap que ella està enamorada d'ell. Laura li diu que no i que té el síndrome de Peter Pan (que no vol crèixer). Finalment Joan s'adona de que tot aixó no podria passar i ja deixa d'insistir. En un últim esforç, Joan ensenya a Laura un quadre que havia pintat de ella, i va estar tan emocionada que finalment va accedir a anar amb ella al llit.
Personatges
En aquest llibre només hi apareixen dos personatges, el Joan i la Laura. Aquests dos són amics des de l'adolescència, i inclós van estar sortint una temporada.
En Joan és un pintor que no és gens reconescut, principalment pinta cartels publicitaris. Ell evita a tota costa crèixer, vol continuar sent com antes, i de fet ho aconsegueix.
Na Laura és una persona més centrada, treballa a la galeria del seu pare (on no li agrada gaire treballar), i està promesa amb en Guzmán.
El personatge amb el que més m'he identificat ha set amb el Joan, ja que a jo tampoc me fa molta il·lusió crèixer.
En Joan és un pintor que no és gens reconescut, principalment pinta cartels publicitaris. Ell evita a tota costa crèixer, vol continuar sent com antes, i de fet ho aconsegueix.
Na Laura és una persona més centrada, treballa a la galeria del seu pare (on no li agrada gaire treballar), i està promesa amb en Guzmán.
El personatge amb el que més m'he identificat ha set amb el Joan, ja que a jo tampoc me fa molta il·lusió crèixer.
Espai i temps
Aquesta història transcorre en Barcelona, concretament a la casa d'en Joan i en un temps actual no especificat.
Temes
En aquest llibre s'hi tracten diferents temes, com ara per exemple l'amor no correspost (entre Joan i Laura) o el desig de no crèixer (de Joan), pero l'autor ho orienta tot amb un to humorístic.
Un clar exemple de amor no correspost en altres pel·lícules és "La bode de mi mejor amigo", la qual tracta sobre una dona que descubreix que el seu millor amic, del que està enamorada, es va a casar. La dona intentarà a tota costa que aquestos es casin.
Unaltre clar exemple del desig de no crèixer en altres pel·lícules és "Stand by me" (cuenta conmigo) on el protagonista anyora la seva colla d'amics ja separats i recorda una aventura que van viure tots junts.
Un clar exemple de amor no correspost en altres pel·lícules és "La bode de mi mejor amigo", la qual tracta sobre una dona que descubreix que el seu millor amic, del que està enamorada, es va a casar. La dona intentarà a tota costa que aquestos es casin.
Unaltre clar exemple del desig de no crèixer en altres pel·lícules és "Stand by me" (cuenta conmigo) on el protagonista anyora la seva colla d'amics ja separats i recorda una aventura que van viure tots junts.
miércoles, 2 de marzo de 2016
Opinió
La impresió que tenia abans de llegir-me aquest llibre és completament diferent de la que hye tengut en acabar-lo. Abans de començar-lo no me imaginava que anairia sobre aquest tema, ni molt menys, pensava que aniria sobre animals o algo així, però en acabar-lo m'ha agradat bastant i m'ha deixat una bona sensació.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)